Què és la TICA?

El caminador de llargues distàncies, Joan Mirabet, està preparant una travessa que recorrerà bona part del muntanyam del nord de Catalunya i d'Andorra, unint el Prepirineu i el Pirineu en una gran ruta circular d'extraordinària bellesa i valor cultural. S'anomenarà TICA: Travessa Integral Catalana (catalano andorrana al seu pas per Andorra).

Enguany tot just ha acabat de recórrer-la per tercer any consecutiu, i després d’haver anat polint l’itinerari any rere any, en minimitzar progressivament el pas per pistes (però sobretot per carreteres asfaltades) ho té tot a punt per tornar-la a caminar l’estiu que ve, descrivint detalladament l’itinerari i mesurant temps, distàncies i alçades, per fer-ne una guia a l’estil clàssic. Estarà concebuda per satisfer el muntanyenc més exigent (acumula molt desnivell), però també per plaure aquelles persones que no vulguin fer tant d’esforç, perquè tindrà variants en les zones de més alçada (especialment entre la Vall d’Àneu i el Coll de Vallcivera), que permetran passar per valls en lloc de per carenes, cosa que també agrairan les persones més muntanyenques quan faci mal temps.

Hi haurà la variant “F” (Feréstega), que sempre prioritzarà el pas per paratges poc o gens humanitzats, no escatimant mai esforç ni temps a l’hora de fer-ho. Possiblement serà la variant escollida per aquelles persones que estiguin disposades a fer la travessa amb molta autonomia; això és, carregant força pes quan sigui necessari. Hi haurà també les variants “I” (Intermitja) i “S” (Relativament Suau).

Un primer exemple de la possibilitat d’escollir entre tres rutes diferents, en funció de la forma física, de l’esforç que estiguem disposat a realitzar i de la meteorologia, el tenim entre la confluència del GR-107 (Camí dels Bons Homes) amb la pista que duu al Coll de la Trapa i el poblet de Montargull (Vall de la Vansa). En aquest cas la variant “F” se n’anirà cap a Saldes, la Vall del Gresolet, el Collell, i s’enfilarà al Cadí per la Serra Pedregosa, per carenejar-lo entre el Pas dels Gosolans i el Cap de la Fesa, per després baixar a Fórnols i Montargull, passant pel Prat Major i el Collet de la Bacanella.

La variant “I” seguirà l’itinerari de la variant “F” fins al Collell, però enlloc d’enfilar-se al Cadí, baixarà a Font Terrers i Gósol per passar el Coll de Mola, descendir la Vall de Mola, entrar a la Vall de la Vansa i retrobar-se amb la variant “F” a Montargull.

La variant “S” seguirà el Camí dels Bons Homes – enlloc d’anar cap a Saldes – fins a Gósol, i un cop allí seguirà l’itinerari de la variant “I”.

La TICA no tindrà senyalització pròpia. Aprofitarà la cada cop mes extensa xarxa de camins senyalitzats que hi ha al nostre territori, i es limitarà a enllaçar-ne molts entre ells. L’única etapa on no passarà per camins senyalitzats, senzillament perquè no n’hi ha, a excepció d’una petita àrea al sector centre oest, és a la Serra de Boumort.

Recorrerà trams d’un grapat de senders de Gran Recorregut: GR-1, 3, 4, 11, 11.20, 107, 150...; de Petit Recorregut, i de senders locals. En un moment o altre, solaparà amb algun tros de trajecte de bona part de les moltes petites travesses entre refugis que hi ha a casa nostra: Carros de Foc, Porta del Cel, Cavalls de Vent, Cinquè Llac, Ruta de l’Ermità,... i estarà concebuda perquè la gent que no vulgui portar gaire (o gens) de pes, sempre pugui acabar la jornada en un refugi guardat, un alberg, un hotel, o un turisme rural.

Com va néixer la TICA

L’any 2.008 en Joan va anar de Sant Llorenç de Morunys a Irún caminant primer part del GR-1 i, ja a l’Aragó, part del GR-19, per anar a trobar el GR-11 a Pineta i seguir-lo fins al Cantàbric.

El 2.009 va anar d’Organyà a Pineta i d’allí a Cap de Creus.

Els anys 2.010 i 2.011 va fer el Sender Pirinenc de cap a cap, començant a buscar variants en determinats sectors dels trams català i andorrà, que per excés de pas per pistes i/o carreteres no li plaïen.

El 2.012 va tornar a sortir d’Irún, però un cop a Espot, enlloc de seguir caminant cap a llevant per les valls del Pallars Sobirà, com havia fet en anteriors ocasions, va agafar el GR-11.20, va anar a Pont de Suert i d’allí va recórrer tot el Prepirineu fins l’Alta Garrotxa, on va retrobar-se amb el GR-11 per acabar el viatge a Cap de Creus.

L’any següent va decidir que faria una travessa monogràfica pel muntanyam català “a la carta”: va iniciar el viatge a l’Escala, sobre el GR-1, i pel Prepirineu va arribar a la Vall d’Aran, per tornar al Mediterrani fent una combinació entre l’Alta Ruta Pirinenca i el GR-11. Malgrat de vegades va haver de caminar per força carreteres i pistes (especialment a l’Alt Empordà i a parts de l’Alta Ribagorça) aquells dos mesos de camí van servir per gestar el que, segons ell, és la travessa perfecta. Així, l’any 2.104, va arrencar de Tortellà (que és a tocar de l’Alta Garrotxa) per recórrer tot el Prepirineu fins a la Pobla de Segur i d’allí enfilar-se a Aigües Tortes, per tornar a Tortellà resseguint la serralada pirinenca.

La TICA comença i acaba a l’Alta Garrotxa perquè és allí on el Prepirineu i el Pirineu es donen la mà. Geogràficament és Pirineu (ja que està alineada amb aquesta serralada) però per alçada, vegetació i fauna és un territori netament prepirinenc. És d’allí cap a ponent on comença tot el muntanyam ininterromput del nord de Catalunya.

Objectius de la TICA

Primer: permetre recórrer i conèixer aquest gran macroecosistema d’incomparable bellesa que és el que formen les serralades prepirinenca i pirinenca i les valls que les uneixen.

Segon: permetre que persones que no estiguin preparades (o no se’n sentin) per fer grans desnivells puguin fer una bona part del camí. El Prepirineu, de relleus molt més suaus que el seu veí del  nord, és un territori excel·lent per caminar durant tot l’any, perquè a excepció del Cadí (fàcilment evitable, com hem dit abans, si optem per les variants “I” o “S”), la resta de la serralada per on passa la TICA no sol acumular neu durant massa temps.

Tercer: reivindicar el Prepirineu, aquest proper, magnífic, solitari i desconegut espai.

De Tortellà a la Pobla de Segur caminarem per l’Alta Garrotxa, la Serra Cavallera, el Montgrony, el Catllaràs, Ensija, el Cadí (variant “F”), la Serra del Verd (variants “I” i “S”), la Muntanya d’Alinyà, i la Serra de Boumort. La tornada es farà per Pirineu en un itinerari que serà desvetllat en el moment oportú.

                                                                        *                     *                  *               

“No em considero un muntanyenc” – ens explica en Joan- “la meva aproximació a la muntanya no és en absolut esportiva sinó més aviat filosòfica. Simplement m’apassiona viatjar caminant per les muntanyes. I m’agrada fer-ho sol i amb molta autonomia. Passo per pobles de tant en tant només per comprar menjar. I m’agrada fer-ho sense pressa. Sense demanar-li al cos més esforç del necessari i cuidant-me molt de no creuar la frontera que separa el cansament saludable de l’esgotament. Quan es creua aquesta línia vermella deixem de gaudir del camí, només pensem en arribar al destí i lesionar-se esdevé molt fàcil.

Durant les setmanes que passo caminant (normalment al voltant de sis), dormo a terra, em rento als rius, i menjo de manera molt senzilla (no porto fogonet), em connecto profundament amb mi i amb la natura i els seus ritmes. D'alguna manera, durant aquestes setmanes em converteixo en un animal de bosc."

Caminar enforteix el cos i la ment, i ens reconnecta amb els nostres origens... amb aquells temps en que érem caçadors recol·lectors i, per tant, nòmades.

J.M. Setembre 2015