Introducció

La TICA muntanya és una gran ruta circular que uneix el Prepirineu i el Pirineu recorrent bona part del muntanyam del nord de Catalunya i d’Andorra. És el resultat d’haver-me passat deu estius consecutius explorant el territori, buscant un itinerari que minimitzés el pas per asfalt i, en la mesura del possible, per pistes, i d’haver-lo anat millorant any rere any, però sobretot és el fruit d’una passió: viatjar caminant per les muntanyes. 

   Es caracteritza per proposar diversos itineraris (variants Muntanyenca i Senderista, rutes preferents i alternatives, rutes d’enllaç i dreceres) que permeten  fer una travessa a mida, segons l’experiència que es tingui en muntanya, les ganes de caminar, la meteorologia i el temps de què es disposa. Està dissenyada de manera que, si es vol, es pot fer portant molt poc pes, ja que llevat de dues etapes opcionals que finalitzen en un refugi lliure, totes les altres acaben en llocs on hi ha algun tipus d’establiment (refugi guardat, alberg, casa rural, hotel...). Sempre passa per camins senyalitzats i en algun moment o altre de la travessa se solapen trams d’algunes rutes ben conegudes: Ruta de l’Ermità, Camí dels Bons Homes, Cavalls de Vent, el Cinquè Llac, Carros de Foc i Porta del Cel. També es fan trams del GR-11 (entre altres GR) i de l’Alta Ruta Pirinenca (opcional). Té un recorregut de 640 km i està dividida en 33 etapes. Té dues versions més curtes: la TICA muntanya TAST, de 83 km, que recorre bona part de l’Alta Garrotxa i el sector nord de la Vall de Camprodon (es fa enllaçant les dues primeres etapes amb les dues darreres), i la TICA muntanya EXPRÉS, de 180 km, que, a banda de l’Alta Garrotxa i la Vall de Camprodon, també passa per les serres Cavallera i de Montgrony, la Vall de Ribes i el muntanyam de Núria. És el resultat d’unir les cinc primeres etapes i les sis últimes. A més, empalmant les variants Muntanyenca i Senderista (o les rutes preferents i alternatives) d'un mateix territori, en surten deu circuits d'entre un i tres dies, i dos de sis dies.

   El fet de combinar Pirineu i Prepirineu, de relleus més suaus –i per on es pot caminar tot l’any–, fa que sigui un tresc que fàcilment plagui a totes les persones amants de la muntanya, des de les més exigents (el Traçat Muntanyenc acumula molt desnivell) fins a les que prefereixen fer senderisme.

   M’agrada caminar sol i fer-ho sense pressa..., mirant de no creuar la línia que separa el cansament saludable de l’esgotament. I m’agrada fer-ho amb molta autonomia (només passo per pobles de tant en tant, per comprar menjar). I fer-ho austerament: dormint a terra, rentant-me als rius i menjant de manera molt senzilla (no porto fogonet). La meva aproximació a la muntanya no és en absolut esportiva, sinó més aviat filosòfica. Quan vaig de travessa, em connecto amb la part més ferrenya del nostre ésser. Aquella part que, entre altres coses, és capaç de conviure amb el desconfort físic quan és necessari, sense queixar-se.

   Caminar enforteix el cos i la ment i d’alguna manera ens retorna als orígens... als temps en què érem caçadors-recol·lectors i, per tant, nòmades.

   Vull acabar aquestes línies amb un agraïment a totes les persones que han fet possible que aquest projecte tirés endavant: família i amics, però també tantes altres que he conegut caminant i que, en algun moment o altre al llarg d’aquests anys, m’han donat un cop de mà. També vull agrair a l’editorial Piolet que hagi cregut en la TICA muntanya.